Crisi, quina crisi?

Resulta curiós venir a la península i sentir parlar de la “crisi”. La visió aquí és molt més catastrofista que a UK. Sembla que l’impacte de la política del “totxo” té molta més incidència i la caiguda és de més amunt.

Mentrestant, la directoria de finances de la BBC comenta en el diari Ariel que s’han reduït les despeses del grup en uns 347M de lliures, només 8 milions per sota de l’objectiu previst. Fins ara s’ha aconseguit una rebaixa en el que es gasta el grup de fins a un 10%. L’objectiu pels pròxims anys és rebaixar el cost un 3% anual.

A la vegada, a la branca comercial de BBC Worldwide augmenten els beneficis fins a 117.7 milions de lliures. Segons es comenta a l’Ariel, l’experiència a Worlwide ens diu que durant una desacceleració econòmica la gent és queda més a casa i consumeix més contingut audiovisual i interactiu. Si ara els ingressos totals s’acosten als mil milions, doncs tot això que hi haurà.

Bé, no tot són bones notícies per la British Broadcasting Corporation, la inflació anual a UK s’espera que sigui d’un 5%, mentres que la licence fee només augmentarà un 3% aquest any i un 2% els vinents. Això vol dir que la corporació veurà efectivament reduït de forma significativa el seu poder de gastar diners en els pròxims anys.

Aquí és on hi entren els moviments de fitxes (entre d’altres) que hem comentat, reducció de la despesa en 3 punts més un creixement real i previst en els ingressos que fa la BBC via la seva branca comercial. Això s’uneix a altres moviments estratègics com la reducció i restructuració de la plantilla, unficació de redaccions, auditories realitzades pel BBC Trust, acomiadaments selectius d’executius en casos justificats, etc.

Espasa de Damocles

Avui en dia ja és un tòpic parlar dels grans canvis en el sector audiovisual, la crisi dels models actuals és una realitat i una ombra que plana sobre el sector, tant en la seva vessant privada com en la pública. La BBC no n’està exempta ni molt menys, però la meva sensació és que ja s’està preparant amb antel·lació per quan l’espasa de Damocles caigui sobre els nostres caps. L’anticipació sembla una millor estratègia que esperar a veure-les venir i a veure que fan els altres. Estem avisats!

This entry was posted in Catalan, Media and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

One Response to Crisi, quina crisi?

  1. Pingback: The moons of Verthandi - A random blog by Dani Giribet » Blog Archive » Les generacions de l’audiovisual es troben a Edinburg

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *