Les generacions de l’audiovisual es troben a Edinburg

S’ha celebrat recentment a Edinburg el MediaGuardian International Television Festival. Encara que el nom esmenti “television”, abarca també tot l’univers de l’audiovisual, també anomenat “media”.

Entre els “piulantes” d’aquesta i altres edicions podem trobar el Rupert Murdoch, el seu fill James Murdoch, de la News Corporation, l’Al Gore, diversos personatges de la BBC, Skype, UKTv, ITV, Al Jazeera, etc.

Com era d’esperar, el rotatiu intern de la BBC, l’Ariel, se n’ha fet ressò en portada. Es parla de moltes coses, com per exemple el control sobre els èxits de BBC Worldwide i el seu impacte en el mercat audiovisual, amb crítiques desde diversos sectors, el parlament, Endemol UK, etc. Sorprenent la contribució del director de TV de Channel 4, defensant la branca comercial de la corporació anglesa i afegint que la BBC “rep bastonades per no explotar prou la seva marca arreu del món i patacades si ho fa bé”.

M’ha cridat l’atenció una de les seccions especials dedicades al festival, que parla de l’impacte del vídeo sota demanda (VOD) en els media i com fa que la gent del “mundillo” es replantegi les coses (literalment “think differently”).

Simon Nelson de la BBC, comenta que esta molt interessat en continguts que puguin arribar a l’audiència sense haver de passar pel “dossier” de programa de TV convencional. Aquests continguts i els que generen els propis usuaris tenen èxit si s’en fa ressò i s’obliden si no tenen qualitat, sense passar per la “graella” televisiva.

Kangaroo, l’oferta de TV per IP en la que treballa l’Ashley Highfield, va participar activament en el debat. El treball conjunt de BBC Worldwide, ITV i Channel4 tindrà 10.000 hores de programació el dia del seu llançament, i estan buscant continguts “addicionals” als programes tradicionals per fer la seva oferta més atractiva. És curiós com tres “rivals” d’aquest nivell s’ajunten per anar tots a una en aquest mercat. Si la plataforma tira endavant serà més fàcil ser-hi que no pas estar fora. D’entrada sembla un bon complement pel servei gratuït de la BBC iPlayer.

Malgrat que Nelson va comentar que la TV seqüencial tant la generalista com la especialitzada tenen un paper molt important en presentar continguts nous a les audiències. La gent necessita accedir a les novetats per formar-se una opinió. Malgrat això, el de la BBC va afegir que el nou escenari del contingut audiovisual sota demanda representa una pèrdua d’influència pels commissioners, és a dir, les persones i productors que encarreguen programes als equips corresponents. Va subratllar que la majoria tenim una manera de pensar curiosa: “mira, aquí tenim una cosa nova, això vol dir que lo vell morirà”. Reflexió tòpica però interessant, l’aparició del vídeo sota demanda no significa l’acabament de la televisió seqüencial, però si la seva evolució.

Idea que no va agradar al consultor Nigel Walley, que comentava que l'”era multicanal s’acaba”, que no calen tants canals si tenim bons PVRs i bons serveis sota demanda. En part també es veu clar el seu raonament, perquè necessitem tants canals si podem gravar o descarregar el que més interessa?

Qui té la raó? Segurament tots i cap. Posats a fer futurologia, mirem al present. Una de les poques lliçons que han sortit de la revolució de la Web és “equivoca’t, però fes-ho aviat, sovint i barat“. Amb aquest mantra molta gent s’ha fet milionària, sobretot als USA. Com podem aplicar aquesta experiència al món de l’audiovisual? De moltes maneres, per exemple, en el cas de continguts destinats exclusivament a Internet, perquè no agafem un equip de dos o tres persones i ens posem a fer rodatges ràpids? Fem un guió en un dia, el rodatje en un altre i la postproducció en el tercer. Si no funciona agafem una altra idea. Si funciona tornem a fer un cicle de 3 dies, i hi tornem un altre cop. Què passa si ho fem en 2 dies en comptes de tres?

Tampoc caiguem en sonar com un manifest en favor del cinema més artístic, però les eines d’avui ens donen una agilitat de mitjans i preus que no tenen precedent, s’està aprofitant al màxim? Si el contingut resultant és aspre i espontani, doncs millor. I de fet, per molt ràpid que es faci, serà un contingut infinitament millor que el 95% del que hi ha a YouTube, no?

This entry was posted in Catalan, Management, Media, Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *